Acompanyament en el Dol per la Pèrdua de la teva Mascota
El comiat d’una mascota és un dels moments més difícils que afrontem com a tutors. Els nostres animals formen part de la nostra família i la seva partida deixa un buit profund. A After Life Vets, entenem la importància d’aquest procés i volem oferir-te suport a través del nostre servei d’acompanyament en el dol.
Comptem amb un equip de psicòlogues especialitzades en dol animal que t’ajudaran a transitar aquesta etapa amb respecte i comprensió. Tant si necessites orientació per afrontar la pèrdua, suport emocional per a tu o la teva família, o simplement un espai segur on expressar el que sents, som aquí per ajudar-te.
Cada persona viu el dol de manera diferent, i no hi ha un temps exacte per superar-lo. La nostra missió és proporcionar-te les eines necessàries perquè puguis honorar la memòria de la teva mascota i trobar pau en el seu record.
Si sents que necessites suport o vols més informació sobre les nostres sessions d’acompanyament, no dubtis a contactar-nos.
Eva Narváez
Psicòloga
Eva Narváez és una psicòloga especialitzada en dol per la pèrdua de mascotes, utilitzant enfocaments humanistes i tècniques de mindfulness per transformar el dolor en un record amorós.
Noelia Ramos
Terapeuta
Noelia Ramos és una pedagoga i terapeuta especialitzada en dol, formada a l’Escola de Desenvolupament Transpersonal i la Universitat Europea Miguel de Cervantes. Ofereix un espai segur per processar la pèrdua i trobar recursos per a la recuperació emocional.
Cristina Cuesta
Psicòloga
Cristina Cuesta és una psicòloga especialitzada en dol animal i intel·ligència emocional, amb més de cinc anys d’experiència acompanyant famílies després de la pèrdua de les seves mascotes. Ofereix tallers i un espai segur per expressar i transformar el dolor en amor, destacant el respecte i l’empatia.
Alejandra González de León
Psicóloga
Alejandra és Psicòloga Sanitària, Psicoterapeuta Integradora i Terapeuta Familiar especialitzada en dol, amb més de 10 anys d’experiència acompanyant persones en el seu camí cap al benestar mental i emocional. El seu enfocament terapèutic integra diverses corrents psicològiques, cosa que li permet adaptar cada intervenció a les necessitats particulars.
Preguntes Freqüents
Resol els teus dubtes
Sí, és completament normal. Les mascotes no són només animals de companyia; formen part de la nostra vida diària, creen rutines amb nosaltres i ens donen amor incondicional. La seva pèrdua pot generar un dolor profund, semblant al que sentim quan perdem un ésser estimat. És important permetre’t sentir totes les emocions sense culpa: tristesa, ràbia, buit o fins i tot confusió. Cada persona viu el dol de manera diferent, i no hi ha una forma “correcta” o “incorrecta” d’afrontar-lo. Si sents que el dolor és aclaparador, buscar suport, ja sigui amb familiars, amics o un professional especialitzat, pot ajudar-te a transitar aquest procés d’una manera més suportable.
El dol és un procés altament personal i no segueix un calendari fix. Algunes persones aconsegueixen acceptar la pèrdua en poques setmanes, mentre que altres poden necessitar mesos o fins i tot anys per processar-la completament. Factors com la relació amb la mascota, la manera com va ocórrer la pèrdua i el suport emocional que tinguis en el teu entorn poden influir en la durada del dol. És important recordar que no hi ha pressa per “superar-ho”. Cada persona necessita el seu propi temps per sanar. Si sents que amb el pas dels mesos la tristesa continua sent igual d’intensa i afecta la teva vida quotidiana, pot ser útil parlar amb un professional que t’ajudi a gestionar aquestes emocions.
Els infants poden experimentar el dol de manera diferent dels adults. Depenent de la seva edat, poden no comprendre completament el concepte de la mort o poden interpretar-lo de manera literal. És fonamental parlar-los amb honestedat, utilitzant paraules adequades a la seva edat, evitant frases com “se n’ha anat a dormir” o “s’ha escapat”, ja que poden generar confusió o fins i tot por.
Anima’ls a expressar els seus sentiments i recorda’ls que és normal sentir-se trist. També poden beneficiar-se de rituals simbòlics, com escriure una carta a la seva mascota, fer un dibuix en el seu honor o plantar un arbre en la seva memòria. Si notes que el teu fill es mostra més reservat, amb canvis de comportament o dificultat per expressar les seves emocions, pot ser útil comptar amb el suport d’un professional en dol infantil.
La pèrdua d’una mascota deixa un gran buit a la nostra vida, i és natural voler omplir-lo amb una nova companyia. Tanmateix, adoptar immediatament després d’una pèrdua no sempre és la millor opció, ja que podríem fer-ho des del dolor i no des de la preparació emocional.
És important prendre’s un temps per processar la pèrdua i assegurar-se que estem preparats per obrir el nostre cor a un nou company. Una nova mascota no substituirà l’anterior, sinó que ens oferirà una nova relació i noves experiències. Si decideixes adoptar, fes-ho des d’un lloc d’amor i amb la disposició de donar-li el temps i la cura que mereix.
El dol és un procés natural, però en alguns casos pot esdevenir complicat o prolongat, afectant la nostra vida diària de manera significativa. Si notes que després d’un temps continues sentint una tristesa profunda que no disminueix, si el dolor t’impedeix realitzar les teves activitats quotidianes o si experimentes símptomes com ansietat, insomni o aïllament social, pot ser recomanable acudir a un professional.
Una psicòloga especialitzada en dol animal pot oferir-te eines per gestionar millor la teva pèrdua, ajudar-te a comprendre i canalitzar les teves emocions i brindar-te suport en un espai segur on puguis parlar lliurement sobre la teva mascota i l’impacte de la seva partida.
No, el dol afecta persones de totes les edats, inclosos infants i adolescents. Cada membre de la família pot experimentar la pèrdua de manera diferent, i és important que tots tinguin un espai per expressar les seves emocions i rebre suport si ho necessiten.
Les sessions de dol poden adaptar-se a l’edat i a les necessitats de cada persona, oferint enfocaments diferents segons si es tracta d’un infant, un adolescent o un adult. En el cas dels infants, les sessions solen incorporar activitats com contes, dibuixos o jocs terapèutics per ajudar-los a expressar el que senten d’una forma natural i comprensible per a ells.
