La leishmaniosi en gossos és una malaltia transmesa per mosquits que pot ser greu. Es caracteritza per símptomes com falta d’energia, lesions a la pell i problemes oculars i renals. És important realitzar un diagnòstic precís a través de proves com anàlisis de sang. El tractament és multimodal i inclou medicació antiparasitària i cures específiques. Per prevenir la leishmaniosi, és fonamental protegir els gossos de les picades de mosquits amb collars o pipetes repel·lents i vacunació.
Què és la leishmània en gossos i com es transmet
La leishmània en gossos és una malaltia greu causada per un paràsit del gènere Leishmania. Es transmet a través de la picada d’un mosquit flebotom infectat. Tot i que altres animals també poden veure’s afectats, el gos és considerat el principal reservori de la malaltia. La transmissió ocorre quan un mosquit femella pica un gos infectat i després pot transmetre la infecció a una persona de risc.
Símptomes comuns de la leishmaniosi en gossos
La leishmaniosi en gossos pot manifestar-se de diferents maneres, i els símptomes poden variar depenent de la fase de la malaltia i la resposta immunològica del gos. Alguns dels símptomes més comuns inclouen:
Apatia i falta d’energia
Pèrdua de pes inexplicada
Lesions a la pell, com úlceres o ferides que no cicatritzen
Problemes oculars, com conjuntivitis o ulceracions a la còrnia
Problemes renals, com insuficiència renal
És important destacar que aquests símptomes poden ser similars als d’altres malalties, per la qual cosa és fonamental acudir al veterinari per realitzar un diagnòstic precís.
Com realitzar un diagnòstic precís de la leishmaniosi en gossos
El diagnòstic de la leishmaniosi en gossos es realitza a través de diverses proves diagnòstiques que permeten detectar la presència del paràsit Leishmania en l’organisme del gos. Algunes de les proves més utilitzades inclouen:
Tests ràpids: Són proves simples que es poden realitzar a la clínica veterinària i proporcionen resultats ràpids, tot i que la seva precisió pot variar.
Anàlisi ELISA: Aquest tipus d’anàlisi detecta la presència d’anticossos contra el paràsit en la sang del gos.
IFI (Immunofluorescència indirecta): Es basa en la detecció d’anticossos mitjançant la utilització de fluorocroms.
PCR (Reacció en cadena de la polimerasa): Permet detectar l’ADN del paràsit en mostres de sang o teixit del gos.
Citologies o biòpsies: Es realitza una presa de mostra de la pell o ganglis limfàtics per a la seva anàlisi en laboratori.
Davant la sospita de leishmaniosi, és important acudir a una clínica veterinària per realitzar una exploració física, analítica de sang i les proves diagnòstiques necessàries per a un diagnòstic precís.
Opcions de tractament antiparasitari per a la leishmaniosi en gossos
Per tractar la leishmaniosi en gossos, existeixen opcions de tractament antiparasitari que ajuden a controlar la càrrega de paràsits en l’organisme de l’animal. L‘Antimoniato de Meglumina i la Miltefosina, així com l’Al·lopurinol són tres medicaments antiparasitaris comunament utilitzats en el tractament d’aquesta malaltia. Aquests fàrmacs ajuden a reduir la població de paràsits en el gos i millorar la seva condició de salut. A més del tractament antiparasitari, és important tenir en compte que la leishmaniosi pot provocar diferents manifestacions clíniques en els gossos. Per tant, és fonamental abordar els símptomes i complicacions específiques que pugui presentar cada individu afectat.
Cures i mesures preventives per millorar la qualitat de vida dels gossos afectats
A més del tractament antiparasitari, existeixen altres cures i mesures preventives que contribueixen a millorar la qualitat de vida dels gossos afectats per la leishmaniosi.
Dieta específica: Proporcionar una alimentació equilibrada i adaptada a les necessitats del gos amb leishmaniosi és fonamental per enfortir el seu sistema immunològic i millorar el seu estat de salut en general. És important consultar amb el veterinari per determinar la millor dieta per a cada cas particular.
Control de les lesions cutànies: La leishmaniosi pot causar lesions a la pell dels gossos. És important realitzar una adequada neteja i desinfecció d’aquestes lesions per prevenir infeccions secundàries i afavorir la seva cicatrització. El veterinari pot recomanar productes específics per tractar aquestes lesions.
Cura ocular i renal: La leishmaniosi pot afectar els ulls i els ronyons dels gossos. Realitzar revisions periòdiques i seguir el tractament i les indicacions del veterinari és essencial per evitar complicacions i assegurar el benestar de l’animal.
Prevenció de picades de mosquits: Els gossos amb leishmaniosi tenen un risc més elevat de patir complicacions si són picats novament per mosquits. És important protegir-los amb collars o pipetes repel·lents, mantenir-los en espais tancats durant les hores de major activitat dels mosquits i reduir les fonts d’atracció de mosquits en el seu entorn.
La prevenció de la leishmaniosi en gossos és fonamental per protegir les nostres mascotes d’aquesta malaltia greu. A continuació, es presenten consells i mesures efectives que poden ajudar a prevenir la infecció per leishmània en gossos.
Mètodes de protecció contra les picades de mosquits en gossos
Ús de repel·lents: Aplicar repel·lents específics per a gossos a les zones exposades de la seva pell, especialment durant les hores de major activitat dels mosquits.
Ús de collars i pipetes repel·lents: Utilitzar collars i pipetes impregnats de substàncies repel·lents que actuen com a barrera protectora contra els mosquits.
Evitar zones amb alta concentració de mosquits: Limitar l’accés del gos a àrees amb presència freqüent de mosquits, com zones pantanoses o properes a cossos d’aigua estancada.
Horaris de passeig: Realitzar els passejos diaris en hores en què l’activitat dels mosquits sigui menor, com a les primeres hores del matí o les últimes de la tarda.
Vacunació i control de l’entorn per prevenir la leishmaniosi en gossos
Vacunació: Existeixen vacunes disponibles per a la prevenció de la leishmaniosi en gossos, les quals poden ser administrades per un veterinari de confiança. Consultar amb l’especialista les opcions i el calendari de vacunació més adequat per a cada cas.
Control de l’entorn: Mantenir el lloc on viu el gos net i lliure de possibles criadors de mosquits, com bassals d’aigua estancada o recipients amb aigua acumulada.
Mosquiteres i teles protectores: Instal·lar mosquiteres a les finestres i portes per evitar l’entrada de mosquits a la llar, creant així una barrera de protecció addicional.
Higiene i cura del gos: Mantenir una bona higiene i cura del gos, incloent banys regulars amb xampús especials i revisió periòdica del pelatge per detectar i eliminar possibles paparres o puces.
En seguir aquestes mesures de prevenció, es pot reduir significativament el risc que un gos contregui la leishmaniosi.
Quan considerar l’eutanàsia en casos de leishmaniosi avançada
La leishmaniosi en gossos pot arribar a ser una malaltia progressiva i debilitant. Quan la malaltia es troba en una etapa avançada i el gos experimenta un deteriorament significatiu en la seva qualitat de vida, pot ser necessari considerar l’opció de l’eutanàsia. És important tenir en compte que aquesta decisió no es pren a la lleugera i ha de ser discutida amb el veterinari de confiança del gos. Alguns dels factors a considerar en avaluar si és apropiat considerar l’eutanàsia inclouen la gravetat dels símptomes, la resposta al tractament, el sofriment del gos i la seva capacitat per portar una vida digna. Quan els símptomes són severs, persistents i no responen adequadament al tractament, i el gos mostra signes clars de dolor i malestar, pot ser prudent considerar l’eutanàsia com una opció humanitària. És fonamental tenir en compte els límits ètics i legals entorn de l’eutanàsia dels animals. A Espanya, l’eutanàsia per alleujar el sofriment dels animals està justificada, sempre que es realitzi per un professional veterinari qualificat i se segueixin els procediments adequats. El veterinari serà capaç de brindar orientació i suport durant aquest procés difícil, ajudant els propietaris a prendre una decisió informada i compassiva.
Preguntes freqüents sobre la leishmaniosi en gossos
La leishmaniosi en gossos té cura?
Actualment, no s’ha desenvolupat una cura definitiva per a la leishmaniosi en gossos. No obstant això, existeixen tractaments disponibles que poden ajudar a controlar la malaltia i millorar la qualitat de vida del gos afectat. Aquests tractaments solen incloure medicació antiparasitària i cures específiques per controlar els símptomes i reduir la càrrega parasitària en l’organisme del gos.
Poden els gossos transmetre la leishmaniosi als humans?
Sí, els gossos infectats amb leishmaniosi poden ser portadors del paràsit i, en casos excepcionals, poden transmetre la malaltia als humans a través de la picada de mosquits. No obstant això, és important destacar que la transmissió de la leishmaniosi de gossos a humans és poc comuna i generalment ocorre en persones amb sistemes immunològics debilitats. A més, la leishmaniosi en humans té diferents espècies de paràsits que poden transmetre’s d’altres formes com, per exemple, a través de la picada directa de mosquits infectats.
Existeixen vacunes efectives contra la leishmaniosi en gossos?
Sí, existeixen vacunes disponibles per prevenir la leishmaniosi en gossos. Aquestes vacunes es basen en l’ús d’antígens del paràsit que estimulen la resposta immunològica del gos, ajudant a prevenir la infecció o reduir la gravetat de la malaltia en cas que el gos arribi a infectar-se. No obstant això, és important tenir en compte que les vacunes no ofereixen una protecció del 100% i es recomana combinar-les amb altres mesures preventives, com l’ús de repel·lents de mosquits i la reducció de les fonts d’atracció de mosquits en l’entorn del gos.
La leishmaniosi és una malaltia greu causada pel paràsit Leishmania, transmès per la picada de mosquits flebòtoms. Afecta principalment els gossos, tot i que també pot representar un risc per a les persones immunodeprimides.
